dijous, 31 de gener del 2013

LA NOVA INDÚSTRIA VALENCIANA

Segons elperiodic.com, el conseller d'Economia, Indústria, Turisme i Ocupació, Máximo Buch, ha anunciat que el Consell obrirà un període de consulta amb els principals agents socials i econòmics de la Comunitat Valenciana i dels partits polítics que permetrà aprovar la nova Estratègia de Política Industrial Visió 2020 en aquest semestre, (EPI).

Ja hem canviat "Horitzó 2020" per "Visió 2020", això està bé. Per a no confondre'ns amb els termes que utilitza la Comissió Europea.





La nova EPI comptarà amb sis eixos: Capital humà, R+D+i empresarial, diversificació, creixement empresarial, internacionalització i especialització intel·ligent segons es publica en el diari Levante-Emv.



Crec que ja ho hem comentat en una altra entrada al bloc, però el 31 de desembre de 2013 finalitza el Pla Operatiu de la Comunitat Valenciana 2007-2013 i comença el període 2014-2020.

Els valencians passem doncs, de ser regió Objectiu 1 a ser Objectiu 2 dins de la Unió Europea.

Objectiu 1: inclou les regions amb un PIB per càpita inferior al 75% de la mitjana comunitària i es porta el 70% del fons estructural.
Objectiu 2: destinat en les regions amb dificultats a proposta dels estats membres posteriorment revisades per la Comissió. Han de ser regions que no sumeixen més del 18% de la població de la UE i estiguen sotmeses a canvis socioeconòmics importants o que siguen àrees industrials, rurals o pesqueres en declivi.
Objectiu 3: suport a l'adaptació i modernització de les polítiques d'educació, formació i ocupació. Es destina a regions que no estiguen incloses en l'objectiu 1.



Altres diaris que també publiquen la notícia: Valenciaplaza, ABC, El Periódico Mediterraneo, El Mundo y La Razón.

En resum, es parla d'una reforma del model econòmic de la C.V. i també de salaris i ocupació decent, mitjançant un acord polític i social. Pero tot enfocat a captar més fons europeus que la mitja.

Els fons europeus pensen conquistar-se a través de projectes d'activitats com la indústria ceràmica, agroalimentària o sociosaniataria en la qual, diuen, la Comunitat pot plantar cara al seu competidors nacionals i europeus. Orientar-se, per lo tant, a aquells subsectors i activitats que estan suportant millor la crisi i tenen major potencial de creixement.

És trist però em quede amb el titular de l'ABC:
"La nueva estrategia industrial dependerá de las ayudas de la UE"

És és curiós que ho diga l'ABC i és trist perquè la indústria valenciana depèn dels fons de cohesió europeus per a vore cap on anem.

Des del meu punt de vista, l'ideal és saber cap a on anem i en funció d'açò buscar el finançament (si és necessari). No a l'inrevés, cercar a veure que ens donen i entonces fixar els nostres objectius.

El que també és clar és que no anem a deixar perdre els fons que vénen d'Europa.
Anem a veure quins són les línies mestres que imposa Europa per a invertir aquests fons.

Aquestes imatges han sigut obtingudes d'un arxiu Power Point (*.ppt) penjat en la xarxa.

Ser objectiu 2 u objectiu competitivitat que li criden des de la GVA suposa que la nostra renda està per sobre del 75% de la mitja respecte a la resta de països de la UE.
El problema ha estat el període en el qual s'ha recalculat la nostra cohesió amb la resta de països de la Unió Europea. La renda per habitant en 2007-2009, en ple boom, no era la mateixa que ara en plena crisi.

Amb el nou fons de cohesió passen donçs del 75% de finançament de projectes de mitjana al 50%.

El que no pot ser, és que en aquesta terra tot el que en altres terres es finança amb fons privats, ací es finance amb fons públics. La distribució dels diners públics.

Com per exemple Terra Mítica vs Port Aventura a Catalunya o Warner Bros a Madrid, La Ciutat de les Arts i les Ciències vs qualsevol altre museu o parc d'atraccions de qualsevol gran territori europeu. I ara també ens faltava el València C.F.

La valenciana, és una economia centralitzada o economia de mercat?
Hi ha vegades que dóna lloc a dubtes veritat?. Jo crec que en fons aquests que ens governen són comunistes i també catalanistes.

Al meu entendre els polítics valencians haurien de veure la realitat valenciana i afavorir el clima al efecte de posicionar al País Valencià com la millor destinació per a les inversions nacionals i estrangeres i també facilitar el desenvolupament competitiu de la micro, xicoteta i mitjana empresa per a afavorir la generació d'ocupació i reduir l'atur.
I tot açò en un clima de desenvolupament econòmic sostenible a llarg termini.

No haurien de dedicar-se a fer ells els negocis, finançant empreses que, al meu pareixer deuríen d'arribar des d'una iniciativa privada, i les enormes quantitats de diners que desvien per mantindre a aquestes entitats. Amb una ciutat (la de València) de aproximadament 800.000 habitants, on aném. Per exemple, on anem amb la Ciutat de les Arts? que és molt xula, açò sí, però ens xupla la sang als valencians, i així podríem dir més casos que ja tots coneixeu. (l'aeroport de Castelló, la Fórmula 1 que al final han llevat......)

I tot per donar una imatge "de la Comunidad" artificial, es a dir, que no correspon a la realitat valenciana.

Haurien de, i seguisc amb la meua opinió, finançar les entitats que donen servei i/o prosperitat a la societat i que no es poden finançar solament amb capital privat o s'han de finançar únicament amb capital públic, vegeu la R+D+i, el transport públic, l'educació, la sanitat.... Ací si és on de veritat fan falta els diners públics.

Em quede per tant amb l'economia social.

En aquest post, també podem enllaçar l'Horitzó 2020 de la Unió Europea i que veurem un altre dia.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada